diumenge, 15 de gener de 2012

De l'Aspirantat a l'Escoltisme.

L'escoltisme a Cervera no va néixer com un bolet, que ahir no hi era i avui hi és. Va ser fruit d'intentar ser fidels a les persones i als temps. De tal manera que els qui vàrem decidir "fer escoltisme", allà pels anys 1971-72, tardàrem temps a saber ben bé què vol dir"ser escolta".

Anem, però, més endarrera. Des de l'any 1950, aproximadament, funcionà a Cervera un Aspirantat d'Acció Catòlica, com a branca infantil-juvenil de l'Acció Catòlica. L'ànima i el motor en va ser sempre el senyor Roca, que els darrers anys era ajudat pels germans Puig Torné.

Vaig entrar a l'Aspirantat als 8 anys i en tinc un bon record; funcionava molt bé. Però eren els temps que encara no hi havia televisió a les nostres cases, que hi havia menys batxillers a Cervera que avui universitaris, que l'única activitat pública o esport era el futbol, i quan encara no s'havia celebrat el Concili. Per tant, aquella forma d'educació cristiana i del temps lliure anà envellint. Fins deixàrem de tenir sentit un bon dia: ja no hi havia l'organització dels homes d'Acció Catòlica. En alguna activitat apostòlica, com en deien llavors, ens trobàrem sols quatre marrecs. No podíem "aspirar" a una cosa que ja no coneixíem. Tornem, però, al fil dels anys.

Pels voltants del 1963 arribà a Cervera un vicari jove, mossèn Joan Montaner, que a poc a poc es va fer càrrec de l'Aspirantat. Fins llavors, malgrat el que pogués semblar, de capellans no en vèiem gaires, només als actes litúrgics.

Va començar un canvi molt important: mossèn Joan era, des dels anys de seminarista, monitor de colònies a Peguera. Per primera vegada començàrem a anar a colònies. Això que avui és tan corrent, l'anar de campaments o de colònies a l'estiu, llavors era tota una novetat. Hi havia hagut petites excepcions, inclòs el "Frente de Juventudes" o la "OJE"; allò, però, era una altra cosa que no té res a veure amb l'educació. Tanmateix, el més important no va ser l'anar a colònies, que en el fons no eren sinó parts del mètode escolta i que en serien la llavor. Començàrem a saber què és un foc de camp, un fulard i un gran joc, a viure en patrulles o petits grups, a fer viva la nostra fe, més jove i més autèntica, a valorar el compromís.

Així s'arriba al començament dels anys 70. Faltaven monitors i també locals. Llavors és quan decidim iniciar l'escoltisme per tal de continuar allò que crèiem tan important: l'educació dels nois al temps lliure. Hi havíem gaudit quan érem joves. Ens havia"marcat". I per recomençar vàrem escollir l'escoltisme per dues raons principals: era el més exigent de tots els moviments educatius i a la vegada tots els altres es derivaven d'ell. Per què doncs agafar una còpia? Millor l'original.


Passem un any sense portar nens i intentar enfortir el que serà l'equip de caps amb reunions d'escoltes de Lleida i del Llobregat i alguna activitat trimestral; així, ens fem càrrec del concurs de pessebres i de les caramelles, activitat aquesta última tradicional de l'Aspirantat.

Aquell any, un grup dels nois més grans de l'extingit Aspirantat es munten tot sols el que anomenen "Andantes Club", i que no deixa de ser un embrió de patrulla escolta al més pur estil de Baden Powell. Després s'afegeixen a l'equip de caps.

Les coses comencen a rutllar als anys 70, i el senyor rector, mossèn Rota, ens hi ofereix un lloc.

I així, un bon dia a la tarda, amb una xocolatada, l'escoltisme obre les portes als nens i nenes de Cervera. Neix el que batejàrem comAgrupament Escolta 'Coll de les Savines'.



Comencen les reunions als caus i els jocs, es preparen les primeres activitats entre tots. Cada mes els diferents grups procuren fer una sortida a prop per la comarca: anem a Verdú, al Molí de la Roda, a Mas de Toni, a Granyena. De tant en tant ens trobem tots, són les torronades per Sant Esteve, les castanyades, les reunions amb els pares. Finalment es fan els primers camps d'estiu a Valldarques, ja que els primers anys no se'n feien, només sortides d'alguns dies o bé ens enganxàvem tots a colònies. L'Agrupament se sent molt cerverí, els grans es preocupen per conèixer la història del nostre poble i els petits descobreixen els més "misteriosos" racons de Cervera -pou del gel, Universitat, les bruixes, etc.-; es fan gimcanes i concursos de dibuix per als nois i noies de tot el poble, es revitalitza el foc de Sant Joan amb altres grups juvenils a la plaça Major. L'escoltisme no sols afavoreix l'arrelar-se al lloc, també el descobrir una fe no imposada, no explicada com una lliçó, sinó viscuda. Teníem llargues discussions dintre d'una tenda quan plovia, o missa sota els arbres després de pujar a un cim; apreníem a veure com és el món i la necessitat de millorar-lo, i a descobrir en els petits detalls el que costa ser amic de tothom.

Tot això es va anar fent a poc a poc, els caps ens trobàvem sempre abans per a concretar les fites educatives i revisar-ho sempre tot, dedicàvem molt temps a revisar. També teníem feines que eren més manuals com anar construint els caus, tallar llenya per a l'estufa, fer instal·lacions elèctriques i preparar el primer material d'acampada.

Sols no ens ho hauríem pogut fer i ens afiliem a Minyons Escoltes-Guies Sant Jordi, l'escoltisme catòlic català, que en aquells moments començava a estendre's per les terres de ponent. Participem a les primeres formacions de caps -FOCA- i als 'booms'o aplecs anyals de tots els escoltes i guies, el primer a Castell del Remei i després a les Avellanes. Anem aprofundint en els mètodes a través dels moviments, on llavors es valora molt l'autogestió.

No voldria acabar sense remarcar que, per primer cop, apareixia a Cervera un moviment educatiu de nens i nenes, ja que l'Aspirantat només era de nens. També amb això partíem del precedent d'unes reunions de formació amb adolescents, nois i noies, la majoria alumnes de l'institut 'Laboral', que havíem portat als últims anys de l'Aspirantat amb uns professors entusiastes d'aquell institut. Les nenes començaven a tenir també el seu moviment on compartien activitats i tenien les seves reunions com els nens, la feminitat era una manifestació més de la personalitat humana i no una característica que marginava. El camí emprès en aquest sentit encara no s'ha acabat avui, però ara, quan els anys ja han esborrat algun record, la creació d'un moviment per a nens i nenes continua essent, junt amb el fet d'haver escollit l'escoltisme com a mètode educatiu, l'aportació més important d'aquell grup de jovent que portàvem la torxa al principi dels anys 70.

Text de Josep M. Puig i Torres, excomissari general de Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya, extret del dossier "Escoltes. Fent camí per la vida..." publicat l'any 1997 a la revista 'Segarra Actualitat' en motiu del 25è aniversari de l'Agrupament Escolta i Guia Coll de les Savines de Cervera.

Fotografies extretes del llibret "Commemoració del XXè Aniversari de l'Agrupament Escolta i Guia Coll de les Savines de Cervera", editat l'any 1991 pel mateix Agrupament.

( Extret de http://locarranquer.blogspot.com )


2 comentaris:

  1. http://locarranquer.blogspot.com/2012/01/1972-2012-40e-aniversari-de-lagrupament_19.html

    ResponSuprimeix
  2. http://locarranquer.blogspot.com/2012/02/1972-2012-40e-aniversari-de-lagrupament.html

    ResponSuprimeix